DECORACIÓ DE NADAL

Aquí teniu algunes idees en vídeo per fer vosaltres mateixos i decorar les vostres cases.

També us recomano una pàgina web amb la que podreu imprimir plantilles i fer manualitats molt maques (no només per Nadal): www.papelisimo.es

DIA UNIVERSAL DEL NEN (20 DE NOVEMBRE)

En 1954, l'Assemblea  General de les Nacions Unides va recomanar que s'instituis a tots els països un Dia Universal del Nen i va suggerir als governs que el celebressin en la data que ells escollissin. 
La ONU celebra aquest dia el 20 de novembre, en commemoració de l' aprovació de la Declaració dels Drets dels Nens en 1959 i de la Convenció sobre els Drets del Nen en 1989. 
Cada país té el seu dia particular. Per exemple a Espanya es el 15 d'abril.

 DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS(1959)

1. El dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.

2. El dret a tenir una protecció especial per al desenvolupament físic, mental i social de l'infant.

3. El dret a un nom i a una nacionalitat des del seu naixement.

4. El dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdics adequats.

5. El dret a una educació i a un tractament especial per a aquells nens que pateixen alguna discapacitat mental o física.

6. El dret a la comprensió i l’amor dels pares i de la societat.

7. El dret a activitats recreatives i a una educació gratuïta.

8. El dret a estar entre els primers a rebre ajuda en qualsevol circumstància.

9. El dret a la protecció contra qualsevol forma d'abandonament, crueltat i explotació.

10. El dret a ser criat amb un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles i germanor universal.

PARÀBOLA DE LA OVELLA PERDUDA

Aquesta Paràbola l'hem treballat a Cicle Inicial.

UNA TASSA DE BROU

Aquesta és una història veritable ocorreguda a Suïssa en un restaurant d'autoservei.

Una senyora de setanta-cinc anys agafa una tassa i li demana al cambrer que l'hi ompli de brou. A continuació s’asseu en una de les taules del local. 

Però, tot just asseguda, s’adona que s'ha oblidat el pa. Llavors s'aixeca, es dirigeix a agafar un panet per a menjar-lo amb el brou i torna al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la tassa de brou es troba sense immutar-se a un home de color, un negre, que està menjant tranquil·lament. 

"Això és el súmmum, -pensa la senyora- però no em deixaré robar!" Tal dit tal fet. 

S’asseu al costat del negre, parteix el panet en trossos, els fica a la tassa que està davant i col·loca la cullera en el recipient.
El noi, complaent, somriu. Prenen una cullerada cadascun fins a acabar la sopa. Tot això en silenci. Acabada la sopa l'home de color s'aixeca, s'apropa a la barra i torna poc després amb un abundant plat de pasta i... dues forquilles. 

Mengen els dos del mateix plat, en silenci, alternant-se. 

Al final marxa. 

-A reveure ! -saluda la dona. 

-A reveure! -respon l'home, reflectint un somriure en els seus ulls. Sembla satisfet per haver realitzat una bona acció. S'allunya.
La dona el segueix amb la seva mirada. Una vegada vençut el seu estupor busca amb la seva mà la bossa que havia penjat en el respatller de la cadira. Però Sorpresa! la bossa ha desaparegut. 

Llavors... aquell negre... Anava a cridar: "Al lladre!" quan, llambregant als seus voltants veu la seva bossa penjada d'una cadira dues taules més endarrere d'on estava ella, i sobre la taula una safata amb un tassa de brou ja fred.
Immediatament s’adona del succeït... 

No ha estat l'africà el qual ha menjat de la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, com gran senyora ha menjat a costa de l'africà.

(Conte extret de la web de Pastoral dels Salesians; treballat a Cicle Superior)

LA CAIXA DAURADA

La història fa més o menys així:

Fa ja un temps, un home va renyar la seva filla petita, de tres anys, perquè va veure com feia malbé un bonic tros de paper d’embolicar de color daurat. Es va enfadar quan va trobar la petita intentant d’embolicar una caixa de cartró per posar-la als peus de l’arbre de Nadal.

Però malgrat la “bronca”, l’endemà la nena va donar el paquet al seu pare, perquè era el regal que ella li feia.

“- Té, papa; això és per a tu”- li va dir. En aquell moment l’home es va sentir avergonyit per la seva reacció del dia anterior. Però va tornar a posar-se fet una fúria quan va comprovar que la caixa era buida.

“-¿És que no saps que quan dónes un paquet de regal a algú se suposa que ha d’haver-hi alguna cosa a dintre?”. La nena va girar el cap, i amb llàgrimes als ulls va dir:

“-No, papa, si no està buida! Ahir vaig estar posant molts petons dintre de la caixa, i tots per a tu!”.

El pare es va sentir fatal; la va abraçar i li va suplicar que el perdonés.

Diuen que l’home va conservar aquella caixa daurada durant anys, i sempre que se sentia desanimat o sense il·lusió l’obria i agafava un dels petons imaginaris, recordant l’amor que la seva filla, de petita, hi havia posat.

Tots nosaltres hem rebut un paquet daurat, ple de l’amor dels pares, dels amics, de la família... de Déu... És un gran tresor, que ens pot ajudar a superar moments difícils (de cansament, de tristesa...)

Desitgem-nos que a cap de nosaltres se li acabi aquest tresor.

I ajudem-nos perquè sigui així.

Regalem Il·lusió, Alegria i Amor, per tal que no quedi buida la “Caixa daurada” de ningú.

(Conte extret de la web de Pastoral dels Salesians; treballat a 3r de primària)

HOOOLA!!!

Hola!!
Benvinguts i benvingudes al nou bloc de l'Aula de Religió de l'Escola Marià Galí.
En aquest racó compartirem activitats, experiències, textos... treballats pels diferents grups.
Esperem que us agradi!!