UNA TASSA DE BROU

Aquesta és una història veritable ocorreguda a Suïssa en un restaurant d'autoservei.

Una senyora de setanta-cinc anys agafa una tassa i li demana al cambrer que l'hi ompli de brou. A continuació s’asseu en una de les taules del local. 

Però, tot just asseguda, s’adona que s'ha oblidat el pa. Llavors s'aixeca, es dirigeix a agafar un panet per a menjar-lo amb el brou i torna al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la tassa de brou es troba sense immutar-se a un home de color, un negre, que està menjant tranquil·lament. 

"Això és el súmmum, -pensa la senyora- però no em deixaré robar!" Tal dit tal fet. 

S’asseu al costat del negre, parteix el panet en trossos, els fica a la tassa que està davant i col·loca la cullera en el recipient.
El noi, complaent, somriu. Prenen una cullerada cadascun fins a acabar la sopa. Tot això en silenci. Acabada la sopa l'home de color s'aixeca, s'apropa a la barra i torna poc després amb un abundant plat de pasta i... dues forquilles. 

Mengen els dos del mateix plat, en silenci, alternant-se. 

Al final marxa. 

-A reveure ! -saluda la dona. 

-A reveure! -respon l'home, reflectint un somriure en els seus ulls. Sembla satisfet per haver realitzat una bona acció. S'allunya.
La dona el segueix amb la seva mirada. Una vegada vençut el seu estupor busca amb la seva mà la bossa que havia penjat en el respatller de la cadira. Però Sorpresa! la bossa ha desaparegut. 

Llavors... aquell negre... Anava a cridar: "Al lladre!" quan, llambregant als seus voltants veu la seva bossa penjada d'una cadira dues taules més endarrere d'on estava ella, i sobre la taula una safata amb un tassa de brou ja fred.
Immediatament s’adona del succeït... 

No ha estat l'africà el qual ha menjat de la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, com gran senyora ha menjat a costa de l'africà.

(Conte extret de la web de Pastoral dels Salesians; treballat a Cicle Superior)